Fa unes setmanes vam veure dues pel.lícules referides al tema de la dona: en els grups de 1r i 2n d'ESO "Bend it like Beckham" (Vull ser com Beckham), de la directora Gurinder Chadha. És una pel.lícula feta a la Gran Bretanya l'any 2002, que tracta, amb el pretext del futbol, dels prejudicis sobre els quals es construeixen els rols de gènere.També parla de les contradiccions entre les expectatives familiars i el desitjos personals. L’experiència del racisme, els conflictes intergeneracionals, l’acceptació del propi cos i els prejudicis envers l’homosexualitat són alguns dels possibles subtemes.
En 3r i 4t d'ESO vam veure " Mona lisa smile" (El somriure de Mona Lisa), un film de Mike Newell, fet als EEUU l'any 2003. Conta la història d'una jove professora d'art que arriba a una universitat femenina americana dels anys 50, on els prejudicis i els tòpics sobre el que ha de ser el futur d'una dona continuen ben vigents.
Ajudeu-nos a comentar aquestes pel.lícules enviant les vostres reflexions...
7 comentaris:
En la meua opinió és una pel·lícula molt interessant, sobretot per a les dones, perquè ens fa veure el que ha canviat la dona en poc de temps, també pense que és bona per a fer que una adolescent indecisa sobre els estudis obri els ulls i estudie i que així no tinga el dia de demà que dependre d'un home.
Jo n'he trobat diverses conclusions. En primer lloc,que hem avançat moltíssim , la segona,que les nostres pròpies educadores (les mares) són les primeres en difondre eixe model de societat i pensament masclista. Finalment,jo vull ser una d'eixes revolucionàries que continuen canviant el pensament de les poquetes dones masclistes, que encara continuen empitjorant la situació i que no són dones majors ,no.
Ami em va agradar molt la pel·licula :D
La meua opinió és que algunes dones volien ser més lliures, estudiar i fer coses a casa, però influïdes per la societat o inclós obligades, s'oblidaven de l'estudi per a fer el mateix que totes les dones, ser esclava del seu home.
En aquesta película (El somriure de Mona Lisa, la protagonista és una professora que va a ensenyar art. Es creu que les seues alumnes, un dia seran molt importants, però es troba que només seran les dones dels importants.
Aquesta professora no està casada i totes les alumnes s'estranyen perquè no es poden creure que no es case. I això reflexa molt bé la societat. Una dona no era ningú si no tenia un home al costat, això és el que creien.
La pel·lícula és molt interessant perquè parla d'un tema que encara tenim en la societat.
Tant la professora com les alumnes aprenem leccions de la vida
Aquesta pel·lícula mostra a la dona en els temps de desigualtat, en el que les dones no tenien dret a pensar, molt menys a decidir el futur de les seues vides; quan casar-se era el màxim èxit que una dona podia tindre, i havien de sentir-se més que satisfetes, quan no es tenia ni veu ni vot en decisions sobre els seus estudis, on les seues vides passaven ràpidament deixant un somriure.
De:Javier Arrocha.
En aquesta pel.lícula es reflectix a la dona dels anys cinquanta, en els quals tenia moltes obligacions que complir com quedar-se en casa ocupant-se de la família, fent les tasques de la casa i romandre sempre al costat del seu marit. Les joves d'aquesta pel.lícula es guien pels consells de la seua professora Katherine Watson (Julia Roberts) la mestra que va desafiar les seues alumnes a veure-lo tot més enllà de la realitat.
Publica un comentari a l'entrada