dimarts, 12 d’abril del 2011

Touching nature

Our 3RD and 4TH CSE students want to share with you their welcoming approach to the arrival of spring from their stay at their English language adventure in Moragete. 
Through the following poem by William Shakespeare we will try and cherish love itself and to poetry in the context of overwhelming nature.

Nuestros alumnos de 3º y 4º ESO quieren compartir con vosotros su particular bienvenida a la primavera desde su aventura de inmersión lingüística en inglés en Moragete.
Con este poema de William Shakespeare intentaremos celebrar el amor en sí mismo y a la poesía en el ámbito de la sobrecogedora naturaleza.

Els nostres alumnes de 3r i 4rt ESO volen compartir en tots vosaltres la seua particular benvinguda a la primavera des d’aquesta  immersió lingüística en l’anglès a Moragete.
Mitjançant aquest poema de  William Shakespeare tractarem de celebrar  l’amor mateix i a la poesia en l’àmbit de l’esglaiadora natura.


SONNET XVIII
Shall I compare thee to a summer's day?
Thou art more lovely and more temperate.
Rough winds do shake the darling buds of May,
And summer's lease hath all too short a date.
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimmed;
And every fair from fair sometime declines,
By chance, or nature's changing course untrimmed.
But thy eternal summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou ow'st;
Nor shall death brag thou wand'rest in his shade,
When in eternal lines to time thou grow'st,
So long as men can breathe or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.
William Shakespeare

SONETO XVIII
¿He de compararte con un día de verano?
Tú eres más encantadora y más delicada
Vientos feroces agitan los adorados capullos primaverales
Y la vida del estío no será extensa
A veces el ojo del cielo brilla con demasiado ardor
Y a menudo su cutis de oro se desvanece
Y toda belleza a veces pierde belleza
Por el destino, o por el inconstante curso de la naturaleza
Pero tu eterno estío no desaparecerá,
Ni perderá esa belleza que tú posees,
Ni la muerte en sus sombras te reclamará
Cuando en las líneas de la eternidad tú crezcas
Mientras los hombres sigan respirando, o los ojos sigan viendo,
Seguirá vivo esto, y esto te dará vida a ti

SONET XVIII
¿Et comparo amb un dia del temps d’estiu?
En tu hi ha més bellesa i més comportament:
els bells capolls del maig sovint sacseja el vent,
i a tota primavera li arriba el seu final.
Massa ardent, de vegades, fulgura l'ull del cel
i sovint el seu rostre daurat empal·lideix,
i tot allò que és bell, del bell se n'evadeix
o per l'atzar o bé pel curs del temps cruel.
Però la teva primavera durarà,
guardarà la bellesa com una recompensa,
i detenir-te en l'ombra la mort no es vanarà
quan en versos eterns el temps tu pugis vèncer,
mentre els homes respirin i els ulls puguin mirar,
mentre els meus versos visquin i et puguin recrear.