dimarts, 29 de març de 2011

100 anys d'Enric Valor

Enguany se celebra el centenari del naixement de l'escriptor Enric Valor. Els actes d'homenatge se succeeixen a tot arreu: associacions, instituts, pobles, universitats... També les Trobades d'Escoles en Valencià es dedicaran a la seua figura.
Enric Valor va ser un gran escriptor i gramàtic.  Amb Carles Salvador i Sanchis Guarner va ser un del grans propulsors de la normativització del valencià, difonent la gramàtica amb obres com Millorem el llenguatge i Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano . El 1983 publicà La flexió verbal (Editorial Tres i Quatre), que és el millor referent de la normativa dels verbs valencians.
A banda de totes aquestes obres de lingüística, cal destacar la importància de la seua obra literària, i en particular de les Rondalles valencianes, que mostren la riquesa de la nostra literatura popular amb una  llengua d'extraordinària vivesa.
Ací et deixem amb un vídeo  ben interessant:

diumenge, 27 de març de 2011

Elizabeth Taylor y la literatura

BIOGRAFÍA
Elizabeth Taylor
Nombre: Elizabeth Taylor
Nombre real: Elizabeth Rosemond Taylor
Fecha de nacimiento: 27/02/1932
Fecha de defuncion: 23/03/2011
Lugar de nacimiento: Hampstead Heath, Londres
Nacionalidad: Gran Bretaña
Nació el 27 de febrero de 1932, en Hampstead Heath, Londres (Inglaterra).
Cursa estudios en la prestigiosa Vaccani Dancing Academy y posteriormente, lo hace en la Private Byron House School; hace su primera aparición sobre los escenarios durante la representación de una obra en honor de la Duquesa de York y de sus hijas; la familia Taylor decide retornar a su país de origen cuando empieza la Segunda Guerra Mundial; ingresa en la Hawthorne School de Beverly Hills, próximo a su casa situada en Pasadena, en el estado de California.
Oscar a la Mejor Actriz por Una mujer marcada (1960) y por ¿Quién teme a Virginia Woolf? (1966); Nominada al Oscar a la Mejor Actriz por El árbol de la vida (1957), por La gata sobre el tejado de zinc (1958) y por De repente, el último verano (1959); Oso de Plata en el Festival de Berlín a la Mejor Actriz por Pacto con el diablo (1972); David de Donatello del Festival de Venecia a la Mejor Actriz por De repente, el último verano (1959), por La fierecilla domada (1967) y por Salvaje y peligrosa (1972); Globo de Oro World Film Favorite (1974); premio Cecil B. DeMille (1985); Globo de Oro a la Mejor Actriz Dramática por De repente, el último verano (1959); Nominada al Globo de Oro a la Mejor Actriz Dramática por Miércoles de ceniza (1973); recibe una distinción del American Film Institute por el conjunto de su carrera (1993).
Casada y divorciada de Conrad Nicky Hilton (1950-1951), de Michael Wilding (1952-1957)(hijos: Michael Howard y Christopher Edward), del productor Michael Todd (1957-1958)(hijos: Elizabeth Frances), del cantante Eddie Fisher (1959-1964), del actor Richard Burton, dos veces (1964-1974 y 1975-1976)(hija adoptiva: Maria), del senador republicano John Warner (1976-1982) y del empresario Larry Fortensky (1991-1996); presidenta de Honor de la fundación AIDS.
Aunque Elizabeth Taylor nació en Inglaterra, su primera etapa en el seno de la industria cinematográfica obedece al retrato de una actriz netamente norteamericana. Empero, su ciclo profesional ha sido más largo del habitual, ya que Taylor ofició de intérprete infantil y adolescente al servicio de la popular serie Lassie. La Metro-Goldwyn-Mayer forjaba a nuevas estrellas:Mickey Rooney, Rock Hudson, June Allyson, Margaret O' Brien con el ánimo de que encabezaran una lista de producciones definitorias del cine de evasión de la época. Si para Katharine Hepburn su recreación de Jo en la adaptación al celuloide del clásico de May Louise Alcott había supuesto un impulso cualitativo a su carrera, en el caso de Elizabeth Taylor idéntico papel en Mujercitas la facultó para enfrentarse a interpretaciones de mayor exigencia dramática.
Era una línea que si bien Taylor empezaba a trazar de forma discontinua. Un lugar en el sol, El árbol de la vida, ambas coprotagonizadas por su «protegido», Montgomery Clift, tendría una evidente progresión a partir de La gata sobre el tejado de zinc y De repente, el último verano. De esta forma, Elizabeth Taylor entraba en contacto con el mundo interior de Tennessee Williams, que conformaría el punto de partida de sus composiciones dramáticas en una época que vería aumentar su popularidad a raíz de sus matrimonios con el cantante Eddie Fisher previamente casado con la actriz Debbie Reynolds y el actor Richard Burton, con quien trabajaría en un total de ocho ocasiones.

No eran ajenas estas relaciones matrimoniales al modelo de caracterizaciones que le ofrecían a Taylor. Su asimilación a los roles de la millonaria Flora Goforth, casada en seis ocasiones, en La mujer explosiva, Gloria Wandrous en Una mujer marcada, o la alcohólica y depresiva Martha en ¿Quién teme a Virginia Woolf? no podían escapar a la imagen pública, de sus constantes problemas conyugales y de su inestabilidad sentimental. Elizabeth Taylor había dejado de ser una actriz confinada a un solo estudio la Metro-Goldwyn-Mayer a través de producciones que denotaban el look en cinemascope y technicolor de la compañía, al estilo de Ivanhoe o La última vez que vi París, al que por espacio de dieciocho años permaneció fiel, con la salvedad de su cesión por ciento cincuenta mil dólares a la Paramount para solventar la marcha de Vivien Leigh, su compañera en Mujercitas y que también encarnó a Cleopatra en la gran pantalla, en La senda de los elefantes.
A partir de Cleopatra en el papel epónimo del film producido por la Fox, Elizabeth Taylor asistió a una etapa desligada de contratos longevos y con una voluntad por enfrentarse a traslaciones cinematográficas de textos de Tennessee Williams (La mujer explosiva), de Edward Albee (¿Quién teme a Virginia Woolf?), de Carson McCullers (Reflejos en un ojo dorado) o de Christopher Marlowe (Doctor Fausto, en la que volvía a recrear a Helena de Troya transcurridos un par de años desde la confección de un montaje teatral) o de William Shakespeare (La fierecilla domada). El regreso de la pareja Burton-Taylor coincidió con el ocaso profesional de la otrora estrella de la Metro, inmersa en un concepto de producciones de origen televisivo (Divorce, Victoria en Entebbe), teatral (A Little Night Music, a partir de una obra concebida por Andrew Lloyd Weber) u operístico (El joven Toscanini).
Pocas muestras, pues, de adscripción al arte puramente cinematográfico para una mujer marcada por su relación con Richard Burton y por una ausencia de una vida propia durante su fase de aprendizaje. Un aspecto que ayuda a perfilar un carácter inestable y al mismo tiempo una voluntad por colaborar en la lucha a favor de sectores marginados de la sociedad, como los enfermos de SIDA, a raíz de la muerte de Rock Hudson acaecida en 1984, el que fuera su inolvidable pareja en Gigante, uno de los títulos que proyectaron su nombre hacia la condición de estrella, o para algunos aficionados, de mito.

divendres, 25 de març de 2011

LA LLEGENDA DE LES 1000 GRUES AL JAPÓ

La tradició japonesa diu que els déus concediran un desig a aquella persona que faça 1000 grues d’origami (art japonès de plegar els papers per tal de fer figures).



Les grues d’origami es van convertir en un emblema després de la Segona Guerra Mundial gràcies a Sadako Sasaki.
Aquesta xiqueta només tenia dos anys quan va caure la bomba atòmica a la seva ciutat, Hiroshima, i semblava que no li havia afectat. Però quan tenia nou anys se li va detectar leucèmia, causada per la radiació de la bomba. Quan ja estava a l’hospital, una amiga li va regalar una grua de paper i li va explicar la llegenda. Ella va començar en aquell moment a construir grues de paper, però va morir quan tenia 644 figures, l’octubre de 1955. Els amics de la Sadako van acabar les grues de paper i van començar a recollir diners per a construir un monument.
D’aquesta iniciativa va sorgir l’estàtua del parc de la Pau, a Hiroshima, la d’una xiqueta que alça amb els seus braços una grua. Des de llavors cada 6 d’agost, dia la pau, els xiquets i xiquetes del Japó deixen les seves figures de paper als peus del monument, on es pot llegir: “Aquest és el nostre clam, aquesta és la nostra pregària: pau al món.”
Després del terratrèmol, el tsunami i l’amenaça nuclear, una japonesa resident a Madrid ha recuperat la llegenda de les mil grues de paper i ha demanat als internautes que s’unisquen a aquesta iniciativa d’abraç i ànim al poble japonés i que simbolitza la pau. Es tracta de construir una grua i demanar ben fort un desig: el final de l’amenaça de catàstrofe nuclear i la recuperació de tots els damnificats.

dimecres, 23 de març de 2011

REPRESENTACIÓN DE "SIX SKETCHES" POR ALUMNOS DE 2º ESO

Els alumnes de 2n Eso A ens ofereixen la seua personal escenificació del llibre Six Sketches lectura obligatòria d’anglés, incloses les preses falses

Los alumnos de 2 Eso A nos ofrecen su personal escenificación del libro Six Sketches, lectura obligatoria de inglés para el segundo trimestre, incluídas las tomas falsas.

2nd CSE students offer their personal interpretation of Six Sketches compulsory reading for the second term, including the making off.






Una aproximació divertida a la lectura des de la sempre motivadora representació teatral.

Una aproximación divertida a la lectura desde la siempre motivadora representación teatral.

A funny approach to reading from the motivating world of drama.





Estem satisfets de presentar una pàgina web que considerem prou útil no solament per fer classe d’anglés sinó per la resta d’assignatures teachers tv on podem observar una visió diferent de l’ús del teatre per a la presentació del llenguatge mitjançant Othello.


We are pleased to introduce a web page that we consider absolutely superb regarding not only English lessons, but methodology in all different subjects,  teachers tv, where you can observe  a magnificent view of the use of theatre for the presentation of language through Shakespeare's Othello.

dilluns, 21 de març de 2011

Haikus por Japón en el Día Mundial de la Poesía

Hoy es el día Mundial de la Poesía, y nos unimos a la iniciativa de Leer.es, de llenar el espacio virtual de haikus por Japón. Queremos contribuir  a esta maravillosa propuesta con estos dos haikus:

De no estar tú,
el bosque sería
demasiado grande.
(Issa)

si en el crepúsculo
el sol era memoria
ya no me acuerdo
(Mario Benedetti)

I amb aquest relat fet de haikus:

Ventall de haikus

I
Cessa la pluja,
eixuga els camps immensos
la tramuntana.
II

La papallona
s'atura enmig la branca
i es torna fulla.
III

Canten les fulles
quan el vent les desperta,
les branques ballen.
IV

Caragols d'aire
pentinen en les ones
rínxols d'escuma.
V

La veu de l'aire
en la platja s'escolta
a l'horabaixa.
VI

Vent del capvespre,
dibuixes a la sorra
la pell de l'aire.
VII

La fulla tendra
tremola enmig la branca
com papallona.
(F.Arnau)


Y para aquellos que os lo estéis preguntando, aquí abajo os dejamos con un poco de teoría sobre el haiku.

¿QUÉ ES UN HAIKU?

Un Haiku o Haika es una delicada forma poética japonesa compuesta de tres versos (suelen estar organizados en 5-7-5) que encierran un mundo. Su simplicidad es tal que prescinde de la rima, mayúsculas y signos de puntuación.

En esta expresión tan concisa el poeta (Haiga) invita a disfrutar de los pequeños momentos de la vida con atención y serenidad: un paisaje, una sensación, un sentimiento, una duda, una opinión, y hasta una breve anécdota.

ORÍGENES DEL HAIKU

El Haiku hunde sus raíces en las viejas religiones de oriente (Taoísmo, Confucianismo y Budismo)

AUTORES CLÁSICOS

  • MATSUO BASHO (1644-1694). Aún hoy es considerado el mayor poeta de la historia de Japón.
  • BUSON YOSA (1716-1783)
  • ISSA KOBAYASHI (1762-1826)
AUTORES OCCIDENTALES

B.H. CHAMBERLAIN, D. H. LAWRENCE, JAMES JOYCE, JOSÉ JUAN TABLADA, OCTAVIO PAZ, JOSÉ LUIS PARRA, JORGE LUIS BORGES, EMILIO PRADOS, MARIO BENEDETTI…

Miriam

diumenge, 20 de març de 2011

Prevenir el fracàs escolar des de casa

Ens arriba de la editorial Graó aquesta novetat que considerem interessant per a les famílies. Es tracta d'un llibre titulat Prevenir el fracàs escolar des de casa, l'autor del qual és Ramon Casals Cienfuegos.
ací us deixem un resum: 
L'escola no comença ni acaba en ella mateixa. El que es viu a casa condiciona de manera important la vida escolar de filles i fills. La relació pares-fills, el grau de confiança mútua, el temps compartit, l'educació en la responsabilitat o el vincle afectiu influeixen i molt. L'autor ens explica com organitzar la vida a casa, com enfocar diversos aspectes de la relació amb els fills i filles que els ajudaran de forma directa i també indirecta a millorar el seu rendiment escolar. El llibre inclou un capítol dedicat als fills: «45 idees per a l'estudiant», on se'ls orienta en les tècniques bàsiques per estudiar millor.
Índex
Hem fet un estudi.
El lloc d'estudi a casa.
Acceptar les possibilitats dels fills i filles.
La comunicació amb l'escola.
Fer els deures o estudiar.
Educar en la responsabilitat .
La comunicació amb els fills i filles.
El control sobre les filles i els fills.
El temps lliure.
El coixí emocional.
45 idees par a l'estudiant.
Podem saber-ne més.
Annex

divendres, 18 de març de 2011

NO SAPS QUÈ LLEGIR?


Si no saps quina lectura fer quan acabes aquella que estàs llegint ara, pots consultar la pàgina de SOL-E, el servei d'orientació lectora que ens ofereix la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Pots mirar a la columna de l'esquerra, on apareix l'enllaç, o clicar directament ací. Aquesta pàgina compta amb un "receta-libros" que t'ajudarà a escollir la nova lectura en funció dels teus gustos. Només has de contestar a un senzill test a l'ordinador, i, en acabant, et mostra un llistat de lectures relacionades amb els teus gustos.
Però cal que tingues en compte dues coses:
  1. Només apareixen a la base de dades llibres en castellà.
  2. Potser els llibres que et recomanen no els disposem ací, a la nostra biblioteca; però no patisques, pots mostrarnos el llistat i nosaltres et buscarem alguns semblants.
Què? T'animes a llegir? Ja no tens excusa per triar llibre!

dimecres, 16 de març de 2011

Lecturas de andar por casa

Apreciadas familias, aquí os dejamos una primera sugerencia de lectura publicada por la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, fundación dedicada desde hace años a la promoción de la lectura y a la dinamización de bibliotecas. Según ellos mismos publican en su web, cada cuatrimestre editan digitalmente un boletín electrónico dirigido a madres y padres. Este boletín pretende ser una herramienta de refuerzo de la promoción de la lectura en los hogares y contiene sugerencias de lecturas para los adultos, recomendaciones de obras para niños y jóvenes, lecturas para compartir y sugerencias de actividades.
Os dejamos aquí mismo el enlace y deseamos que disfrutéis con su lectura, pero, sobre todo, de la lectura compartida que hagáis con vuestros hijos de los libros sugeridos.

BENVINGUTS.

Aquesta és la primera entrada del nostre blog de la biblioteca. En ella vos transcrivim un fragment del "Manifest UNESCO/IFLA sobre les Biblioteques escolars" que ens ha semblat interessant. Com veureu, respon a la pregunta Quina é sla funció i missió d'una biblioteca escolar? Esperem que aneu rebent respostes a través d'aquest blog i que gaudiu, sobretot, de la seua lectura i de les lectures.
La biblioteca escolar ofereix serveis d'aprenentatge, llibres i altres recursos que permeten a tots els membres de la comunitat escolar forjar-se un pensament crític i utilitzar eficaçment la informació en qualsevol format i mitjà de comunicació. Les biblioteques escolars estan connectades amb la vasta xarxa de biblioteques i informació, d'acord amb els principis del Manifest de la UNESCO sobre la Biblioteca Pública.
La biblioteca escolar proporciona informació i idees que són fonamentals per desimboldre's amb èxit en la nostra societat contemporània, basada en la informació i el coneixement. Proporciona als alumnes competències per a l'aprenentatge al llarg de tota la seua vida i contribueix a desenvolupar la seua imaginació, permetent-los que es conduesquen en la vida com a ciutadans responsables.

El personal de la biblioteca ajuda a utilitzar els llibres i altres fonts d'informació, des dels relats literaris fins als documents plasmats en tot tipus de suports (impresos, electrònics o uns altres) i accessibles directament o a distància. Aquests materials complementen i enriqueixen els llibres de text, així com els materials i mètodes pedagògics.