Stéphane Hessel (Berlín, 20 d’Octubre de 1917) és un diplomàtic, escriptor i militant francés. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, i reclús de BuchenWald.
Actualment als seus 93 anys ha escrit un llibre de 30 pàgines on intenta despertar les consciències dels jóvens davant les injustícies del món. Denúncia els últims retrocessos sociales i enfront a la pèrdua de valors ètics insistix a recuperar els vells ideals de l’esquerra europea. A Espanya ha venut més de 170 000 exemplars en menys d’un més i ha sigut traduït a 23 llengües.
En el reportatge d’Informe Semanal del passat 2 d’Abril, Nicolas Sartorius de la Fundació Alternativa dóna la seua opinió del llibre:
“Jo l’he interpretat com un crit d’alarma, un toc d’atenció molt seriós al que esta succeïnt, la política i la democràcia estan o han perdut molt terreny i en canvi ho han guanyat els poders económics.”
En el reportatge també s’esmenta el perquè de l’éxit d’aquest llibre i és a causa del buit ètic que hi ha per la gran crisi que estem patint.
He llegit el llibre i la meua opinió és que parla de la crua realitat, del que està passant avctualment i el que tots podem apreciar si veiem els periódics, notícies etc. o si simplement tirem una ullada en els hospitals o col·legis. Estic d’acord en què no hi ha que ser indiferent i tots tenim que tindre un mínim coneixement del que passa per a que en un futur podem jutjar si això és el que volem o no.
A continuació vaig a posar una frase del llibre que crec que defineix bé el que vol dir Hessel:
“La distància entre el més pobres i els més rics mai no ha sigut tan important; i la carrera pels diners i la competició mai tan animada.”
Al final del llibre Stèphane posa una frase que dedica als jóvens que faran el segle XXI per a que reflexionen:
“Crear és resistir; resistir és crear”
Jessica Cuenca, 4t d'ESO B
4 comentaris:
Molt bona redacció , jo estic completament d' acord
Amb la lectua d'aquest llibre, he pogut obrir la ment per a pensar en el que Hessel amb molta experiència explica.
Principalment del llibre el que més m'ha interessat era aquest fragment,''Els deu primers anys del segle XXI han suposat un període de retrocés''.
Pense que en aquest fragment explica el poc interés que fiquem les generacions d'ara de fer que perdure el avanços que ell i el seus companys aconseguiren a la meitat del segle XX, i no sols a aquesta época sinò en molta part de la història, on l'home i més encara la dona han lluitat per coses que avui en día pensem que aquestos avanços no els poden llevar i qu ningú a lluitat per ells, com si caigeren del cel, cosa que no és certa.
L'esse humà ha lluitat i passat fam pe coses que avui en dí noles defenem, la millor paraula per a definir açò es indiferència.
L'haurem de llegir. Té molt bona pinta. Ànims amb el bloc, és força interessant!
La redaccio bé, al llibre li falta treball.
Publica un comentari a l'entrada